dimecres, 27 de novembre del 2013

Article Ultima Hora: “Passar més fam que els soldats de Tarragona”


“Passar més fam que els soldats de Tarragona”

     Una de les frases populars mallorquines de base històrica, avui en desús, és la que diu: “Passar més fam que els soldats de Tarragona”. El diccionari Alcover-Moll la recull i diu que significa, com ja podem imaginar, “patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries”. L’investigador Antoni Pol, a un article publicat al diari La Almudaina l’any 1918, situa el context històric de la frase. Pol afirma que l’any 1638, en plena guerra de Catalunya contra la monarquia hispànica de Felip IV, arribà de Tarragona un contingent de soldats mallorquins que havien lluitat al setge d’aquesta ciutat, i tornaren afamagats i, molts d’ells, malalts; el tema impactà l’opinió pública mallorquina i d’aquí sorgí la frase “Ell duu més fam que un soldat de Tarragona” (1).

     Hem de donar la raó a Antoni Pol per l’explicació de l’origen de la frase. Però, podem precisar una mica més, amb l’ajuda dels manuals d’història i del Cronicon mayoricense d’Àlvar Campaner. En plena Guerra dels Segadors, la Generalitat de Catalunya obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), que obligà l'exèrcit castellà del virrei, marquès de Los Vélez, a retirar-se a Tarragona, on quedà assetjat durant mesos. I és aquí on comença la relació bèl·lica entre Mallorca i Tarragona, il·lustrada amb tres cites del Cronicón referents a l’any 1641. La primera és del 30 de juny: “se detuvieron, de paso, en la Porrassa, 20 galeras de Nàpoles y Sicilia, al mando de D. Melchor de Borja; iban a Tarragona”. La segona és del 14 juliol: “Te-deum en la catedral por el socorro llevado a Tarragona”. El setge fou aixecat quan, en el segon intent, un gran estol espanyol comandat per García Álvarez de Toledo y Mendoza va lliurar provisions a la ciutat, derrotant l'estol francès d'Henri d'Escoubleaul; com diu el Cronicón, el 28 d’agost del mateix 1641: “llegó de Tarragona el virrey D. Lope de Francia y Gurrea, después de haber levantado el sitio los franceses a causa de la llegada de la armada española”. Una altra cita del Cronicón data del 2 de novembre de 1642: entraren al port de Palma 5 galeres del gran duc de Florència “con objeto de llevarse provisiones para la armada; marcháronse el 3 a Tarragona”.

     Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van escometre la ciutat entre el 23 i el 28 d'agost. El Cronicón recull aquest nou setge segons notícia del  23 d’agost de 1644:  “se dijo que Tarragona estaba sitiada por mar y tierra, por 100 bajeles y mucho ejército, y que el rey pedía auxilio de doce bergantines”. Tot i que el moll de Tarragona va ser conquerit pels francesos i catalans, la mortaldat fou tant elevada que La Mothe es veié obligat a aixecar el setge, amb la qual cosa Felip IV aconseguia alliberar Tarragona del setge franco-català. Mentre tot això s’esdevenia, els mallorquins que foren enrolats a l’exèrcit castellà passaren molta fam... i això que formaven part de l’exèrcit vencedor!

Gaspar Valero
Historiador

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada