dimecres, 27 de novembre del 2013

Article Ultima Hora: “Passar més fam que els soldats de Tarragona”


“Passar més fam que els soldats de Tarragona”

     Una de les frases populars mallorquines de base històrica, avui en desús, és la que diu: “Passar més fam que els soldats de Tarragona”. El diccionari Alcover-Moll la recull i diu que significa, com ja podem imaginar, “patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries”. L’investigador Antoni Pol, a un article publicat al diari La Almudaina l’any 1918, situa el context històric de la frase. Pol afirma que l’any 1638, en plena guerra de Catalunya contra la monarquia hispànica de Felip IV, arribà de Tarragona un contingent de soldats mallorquins que havien lluitat al setge d’aquesta ciutat, i tornaren afamagats i, molts d’ells, malalts; el tema impactà l’opinió pública mallorquina i d’aquí sorgí la frase “Ell duu més fam que un soldat de Tarragona” (1).

     Hem de donar la raó a Antoni Pol per l’explicació de l’origen de la frase. Però, podem precisar una mica més, amb l’ajuda dels manuals d’història i del Cronicon mayoricense d’Àlvar Campaner. En plena Guerra dels Segadors, la Generalitat de Catalunya obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), que obligà l'exèrcit castellà del virrei, marquès de Los Vélez, a retirar-se a Tarragona, on quedà assetjat durant mesos. I és aquí on comença la relació bèl·lica entre Mallorca i Tarragona, il·lustrada amb tres cites del Cronicón referents a l’any 1641. La primera és del 30 de juny: “se detuvieron, de paso, en la Porrassa, 20 galeras de Nàpoles y Sicilia, al mando de D. Melchor de Borja; iban a Tarragona”. La segona és del 14 juliol: “Te-deum en la catedral por el socorro llevado a Tarragona”. El setge fou aixecat quan, en el segon intent, un gran estol espanyol comandat per García Álvarez de Toledo y Mendoza va lliurar provisions a la ciutat, derrotant l'estol francès d'Henri d'Escoubleaul; com diu el Cronicón, el 28 d’agost del mateix 1641: “llegó de Tarragona el virrey D. Lope de Francia y Gurrea, después de haber levantado el sitio los franceses a causa de la llegada de la armada española”. Una altra cita del Cronicón data del 2 de novembre de 1642: entraren al port de Palma 5 galeres del gran duc de Florència “con objeto de llevarse provisiones para la armada; marcháronse el 3 a Tarragona”.

     Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van escometre la ciutat entre el 23 i el 28 d'agost. El Cronicón recull aquest nou setge segons notícia del  23 d’agost de 1644:  “se dijo que Tarragona estaba sitiada por mar y tierra, por 100 bajeles y mucho ejército, y que el rey pedía auxilio de doce bergantines”. Tot i que el moll de Tarragona va ser conquerit pels francesos i catalans, la mortaldat fou tant elevada que La Mothe es veié obligat a aixecar el setge, amb la qual cosa Felip IV aconseguia alliberar Tarragona del setge franco-català. Mentre tot això s’esdevenia, els mallorquins que foren enrolats a l’exèrcit castellà passaren molta fam... i això que formaven part de l’exèrcit vencedor!

Gaspar Valero
Historiador

dissabte, 16 de novembre del 2013

Article Ultima Hora (11/11/2013): Els cavallers del Temple a Mallorca II. La desaparició de l’orde del Temple.


Els cavallers del Temple a Mallorca II. La desaparició de l’orde del Temple.

Les riqueses i el poder acumulats per l’orde del Temple, i els deutes que certes monarquies europees com la francesa tenien amb els templers motivaren odis i enveges. L’aureola de secretisme iniciàtic i de cerimonial propi expandí sospites sobre la seva moralitat i generà acusacions d’heterodòxia. En una conjuntura dominada pel rei Felip IV de França i el papa Climent V, un francès supeditat al seu monarca, fou mortal per als cavallers.  Després de la caiguda de Jerusalem en mans dels musulmans, es forniren greus acusacions calumnioses que culminaren en l'actuació del rei de França, que l’octubre de 1307 empresonà tots els templers del seu regne. Així començà el procés contra l'orde del Temple, que durà set anys, fins el 1314.

El dominic mallorquí Romeu Sabruguera fou testimoni, a París, de l’inici de la repressió dels templers, i el mateix 1307 escrigué al rei d’Aragó informant sobre els “abominables crims” dels cavallers. Jaume II d’Aragó, contestà que dubtava de la veracitat de les acusacions i féu grans elogis dels cavallers del Temple que eren als seus dominis. El 30 de desembre de 1308 el papa demanà al rei de Mallorca que capturàs tots els templers subjectes a la seva jurisdicció i que els lliuràs al bisbe o als inquisidors. Així, l’any 1309, els cavallers del Temple a Mallorca foren arrestats; més endavant, foren absolts i alliberats.

Mentre, el 22 de març de 1312, amb la butla Vox in excelso, el papa decretà l'abolició de l'orde, concreció de les disposicions del  Concili de Viena del Delfinat del 16 d'octubre de 1311.  Com diu Julián García de la Torre “el monarca i el papa culminaren un dels fets més vergonyosos de l’Edat mitjana: la condemna jurídica, dissolució eclesiàstica i expoliació total de l’orde del Temple de Jerusalem”. El papa havia precisat que el motiu de l’abolició era que els templers “havien caigut, entre d’altres errors, en l’apostasia de Crist i en les abominacions dels idòlatres i sodomites”. A França, els templers foren torturats i més de cent foren executats, entre els quals el gran mestre de l’orde, Jacques de Molay, que, per determinació del rei Felip, va ser cremat a prop de Notre Dame de París, el 18 de març de 1314.

El 1313 el papa manà al bisbe de Mallorca que dictaminàs l’absolució o la condemna dels templers mallorquins, segons pertocàs. Tanmateix, les indecisions a Mallorca eren a l’ordre del dia; així, el bisbe demanà al rei que ordenàs al seu lloctinent que deixàs moure’s en llibertat dos templers. El rei contestà que no era incumbència seva, sinó del propi bisbe. Els documents mallorquins sobre el procés contra els templers són pocs i minsos; el  Llibre d’inquisicions de la Cort del Temple, que era a l’arxiu municipal de Pollença diu: “fonc deposat l’orde dels templers i moriren la major part a dolenta mort i degollats, pel gran pecat que ab ells era”. Molts dels templers de la corona d’Aragó ingressaren a un nou orde, el de Montesa. Però, a Mallorca, la majoria passaren a formar part de l’orde dels hospitalers de Sant Joan (després conegut amb el nom d’orde de Malta).

Gaspar Valero

Puig des Tossals (16/11/2013)