diumenge, 14 de juliol del 2013

Un record per a Jaume Pomar en quatre poemes


Jaume Pomar i Llambias  nasqué a Palma l’any 1943, ciutat on ens ha deixat setanta anys més tard, ara fa dos dies, aquest proppassat 10 de juliol.  Ha conreat la poesia i la narrativa; també ha fet traduccions i assaigs.
Jaume Pomar es va donar a conèixer com a poeta quan va guanyar el premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia, de l’any 1966 amb el poemari Tota la ira dels justos.
Ha guanyat diversos premis de poesia al llag de la seva carrera poètica. També destaca com a estudiós de l’obra de Llorenç Villalonga.
En Jaume ha estat un bon col·laborador dels nostres itineraris literaris; el vull recordar amb els poemes que hem llegit trescant pel món.



- Migdia a la plaça de Sant Francesc
El poema Migdia a la plaça de Sant Francesc aparegué al recull Història personal, publicat el 1979.
Migdia a la plaça de Sant Francesc

Sortint del claustre pur i geomètric,
carregades les pedres d’un or molt vell i obscur,
recordava Camus quan, en el mateix claustre,
Cercava pau en el dringar de gong (reflexionava:
sense deixar-em enganyar, em sotmetia a les aparences...)
del cullerot, fermat fort, amb cadena,
a una cisterna antiga d’aigua bona. (Em trobava lúcid i somreia
 enfront d’aquest joc únic de les aparences.)

I sortint d’aquell lloc, sagrat i humit,
a l’esquerra tenia el món... púdic, irònic i discret
-com certes formes de l’amistat de les dones, dolces i reservades.

El mateix món que a vegades em llança
-sobtadament i amb ràbia- quan m’esclata al damunt,
a la lluita d’espases i d’idees.

Però a la dreta hi havia
la plaça assolellada que aquest abril encès
-de primavera esclatant-me al damunt, pregonament, com una buguenvíl·lea
en flor- em portava, barrejat amb records d’infantesa perduda, a anys abans de jo néixer,
quan un dia d’abril del feliç trenta-u, un any de gràcia,
uns homes bons que han mort, viuen molt lluny d’aquí o estan malalts, varen prenyar
aquesta mare bona que és la terra amb un baptisme d’amor.

Font: Pomar, J.: Història personal, 1969.

-La Costa de la Sang
El poema “La Costa de la Sang” aparegué al recull La sínia de les hores, de 1997.
La Costa de la Sang

Lleugera, per la Costa de la Sang,
la pluja nina avança de Puntetes.
Esborra indicis de dol, el combat
de ploradores, tot el patetisme
d’un Crist escambuixat i de l’eròtica
Verge de la Mamella en marbre lívid.
Somriu en lila la xicarandana,
tot són colors en el Jardí Botànic.
La pluja no obre boca rere els vidres
d’un moribund que ara espera els sants olis.

-Font La sínia de les hores. Palma: El Tall, 1997, p. 39


-Ciutat contemporània

El poema “Ciutat contemporània”  aparegué al recull Història personal, de 1969. L’hem llegit més d’una vegada davant el Bar Brusel·les (Carrer de l’Estanc).


Aquells dissabtes quan tornava sol
A casa meva gat
Rient-me’n de la lluna havia entès
-potser per un moment- la meva trista història...
I altres vegades vomitava enmig
Del carrer bru des d’un taxi en marxa...
I la darrera
                 Una ginebra
Al bar Brusel·les
Amb en Pep
...”

Font: Pomar, J.: Història personal, 1969. A: Retorn a casa (antologia)., p. 73


Posta de sol davant el mar de Valldemossa

El poema “Posta de sol davant el mar de Valldemossa” forma part del recull Elegies, premi Ciutat d’Elx de l’any 1986. L’hem llegit a diferents postes de sol literàries des de diversos miradors de l’Arxidua, a Valldemossa i a Deià.


            Pots evocar el gris de les olives
            o una agra olor de ruda amb papallones
i el zumzumeig constant de les cigales.
La bola de taronja i foc, immensa,
incendiava el mar. La gran planura
esdevenia asfalt vermell on l’aire
semblava fer, d’aquell instant immòbil,
la plenitud d’un so, l’eternitat.
Allí el silenci era la imminència
de l’inefable, en lluita declarada
contra el suau vibrar de les marjades
dins una simfonia de verdura.
El pas tranquil i serè de la llum
gravava, immòbil, formes i colors
abans de caure rere l’horitzó
on lentament el mar els devorava.
                                          
Font: Jaume Pomar: Elegies, p. 57 / Retorn a casa, 136


Gràcies, Jaume, per haver compartit amb nosaltres el teu món poètic...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada