Els cavallers del Temple a Mallorca I. Els tresor custodiat pels templers mallorquins
L'orde del Temple fou fundat a Jerusalem l'any 1118 pel cavaller de la Xampanya (França) Hugues de Payens. Al principi prengueren el nom de Pauperes Comilitones Christi i professaren la regla de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins. Aquest era el seu objectiu principal, socórrer els pelegrins que visitaven Terra Santa. Aviat s'instal·laren en una estança del Temple de Salomó, i adoptaren el nom d'Equites Militae Templi Salomonis. L'any 1128 el papa els reconegué i els concedí l'hàbit amb mantell blanc i creu vermella. El 1131 s'instal·laren a Catalunya. L'orde es convertí en pocs anys en una potència territorial i financera.
El poderós orde del Temple formà part de l’exècit que intervengué en la conquesta de Mallorca; almenys arribaren a Mallorca 30 cavallers del Temple i més nombrosa infanteria. L’orde templera obtingué en el repartiment de Mallorca, el 1230, un important conjunt territorial, amb devers 8.400 ha de terreny (525 cavalleries), un 4% del total de l’illa (segons alguns autors, la xifra era de 22.000 ha, una dotzeava part de l’illa); aconseguiren també 393 cases, 54 obradors i molins a Ciutat i a la part forana. Majoritàriament, aquestes terres radicaven a Pollença i a Escorca, però també a Alcúdia, Montuïri i a la zona ciutadana de s’Aranjassa. Dins la ciutat, l’Orde rebé l'antiga Almudaina de Gumara, esperó defensiu de llevant de la Madina Mayurqa.
Julián Garcia de la Torre al llibre “L’Orde del Temple a Mallorca” afirma: “Conclosa la presa de la ciutat, els templers, assentats ja a l’alcassaba que els tenia reservada el monarca Jaime I, van començar a funcionar sota les dues facetes en què més excel·lien: custodis de les riqueses obtingudes al botí, les del rei i les seves pròpies, i emprenedors d’accions guerreres contra la resistència musulmana”. I és que els Templers eren els gestors i intermediaris financers més eficaços de l’edat mitjana. Malgrat el seu vot de pobresa, atresoraren la més gran fortuna d’Occident: eren prestamistes de papes i reis i, abans de l’existència dels bancs, empraren el dipòsit, la custòdia i la lletra de canvi
A final del mes de març de 1230, la seu del Temple serví de dipòsit del botí pres als sarraïns durant la conquesta. Es tracta, ni més ni menys, que el tresor reial custodiat pels templers. Diu l’esmentat llibre de Julián Garcia: El trasllat al Temple del tresor reial fou ocasionat pels desordres que es van originar entre febrer-març de 1230, en part a causa de les deficients condicions sanitàries, com també pel descontent d’alguns cavallers que no estaven d’acord amb el repartiment d’aquest botí. És així que el Monarca, davant el perill d’un saqueig pels seus propis soldats, confessa que ‘la nostra part que nós teníem en l’Almudaina mudem-la al Temple’. Certament, en cap altre lloc no es trobaria millor el tresor reial que a casa d’uns militars-religiosos que no prenen part en el saqueig, perquè tenen vot de pobresa i perquè són els seus millors i més fidels guerrers.
Gaspar Valero. Historiador
Gaspar Valero. Historiador
