Els cavallers del Temple a Mallorca II. La desaparició de l’orde del Temple.
Les riqueses i el poder acumulats per l’orde del Temple, i els deutes que certes monarquies europees com la francesa tenien amb els templers motivaren odis i enveges. L’aureola de secretisme iniciàtic i de cerimonial propi expandí sospites sobre la seva moralitat i generà acusacions d’heterodòxia. En una conjuntura dominada pel rei Felip IV de França i el papa Climent V, un francès supeditat al seu monarca, fou mortal per als cavallers. Després de la caiguda de Jerusalem en mans dels musulmans, es forniren greus acusacions calumnioses que culminaren en l'actuació del rei de França, que l’octubre de 1307 empresonà tots els templers del seu regne. Així començà el procés contra l'orde del Temple, que durà set anys, fins el 1314.
El dominic mallorquí Romeu Sabruguera fou testimoni, a París, de l’inici de la repressió dels templers, i el mateix 1307 escrigué al rei d’Aragó informant sobre els “abominables crims” dels cavallers. Jaume II d’Aragó, contestà que dubtava de la veracitat de les acusacions i féu grans elogis dels cavallers del Temple que eren als seus dominis. El 30 de desembre de 1308 el papa demanà al rei de Mallorca que capturàs tots els templers subjectes a la seva jurisdicció i que els lliuràs al bisbe o als inquisidors. Així, l’any 1309, els cavallers del Temple a Mallorca foren arrestats; més endavant, foren absolts i alliberats.
Mentre, el 22 de març de 1312, amb la butla Vox in excelso, el papa decretà l'abolició de l'orde, concreció de les disposicions del Concili de Viena del Delfinat del 16 d'octubre de 1311. Com diu Julián García de la Torre “el monarca i el papa culminaren un dels fets més vergonyosos de l’Edat mitjana: la condemna jurídica, dissolució eclesiàstica i expoliació total de l’orde del Temple de Jerusalem”. El papa havia precisat que el motiu de l’abolició era que els templers “havien caigut, entre d’altres errors, en l’apostasia de Crist i en les abominacions dels idòlatres i sodomites”. A França, els templers foren torturats i més de cent foren executats, entre els quals el gran mestre de l’orde, Jacques de Molay, que, per determinació del rei Felip, va ser cremat a prop de Notre Dame de París, el 18 de març de 1314.
El 1313 el papa manà al bisbe de Mallorca que dictaminàs l’absolució o la condemna dels templers mallorquins, segons pertocàs. Tanmateix, les indecisions a Mallorca eren a l’ordre del dia; així, el bisbe demanà al rei que ordenàs al seu lloctinent que deixàs moure’s en llibertat dos templers. El rei contestà que no era incumbència seva, sinó del propi bisbe. Els documents mallorquins sobre el procés contra els templers són pocs i minsos; el Llibre d’inquisicions de la Cort del Temple, que era a l’arxiu municipal de Pollença diu: “fonc deposat l’orde dels templers i moriren la major part a dolenta mort i degollats, pel gran pecat que ab ells era”. Molts dels templers de la corona d’Aragó ingressaren a un nou orde, el de Montesa. Però, a Mallorca, la majoria passaren a formar part de l’orde dels hospitalers de Sant Joan (després conegut amb el nom d’orde de Malta).
